Hui he sentit angoixa mentre conduïa de retorn a casa. He passat per davant de l'empresa Saloni i hi havia una concentració d'un centenar de persones a les portes manifestant-se en contra del tancament de la planta de Sant Joan de Moró que suposarà l'acomiadament d'unes dues-centes persones.
El fet és que més enllà de les banderetes sindicals i els jupetins que vestien els manifestants (algun xiulet he escoltat també) la cosa pareixia tranquil·la. Per això, i d'ahí la meua preocupació, m’ha sobtat l’enorme presència policial ‘concentrada’ també als voltants de la fàbrica. He comptat mitja dotzena de cotxes policials i una desena d’uniformats (tirant per baix perquè estaven ubicats a una rotonda i conduint no he pogut ser més precís).
Amb tot, el que m’ha eriçat la pell ha vingut més endavant quan, en una via de servei poc visible perquè es troba en un espai arbrat, en sentit contrari al meu he detectat unes quantes furgonetes policials (més de cinc?), aturades en bateria i amb un número indeterminat d’agents.
M’ha semblat exagerat i el que m’ha vingut al cap és la següent reflexió: si l’estat és capaç de mobilitzar un munt de recursos per preservar la seguretat d’una empresa, què no farà per preservar la seguretat laboral dels centenars de treballadors que es quedaran sense treball pròximament!!!
I instantàniament m’he contestat: ingenu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada